sábado, 7 de marzo de 2015

Una oportunitat per a cada infant

“Nosaltres esdevindrem oportunitats per als infants”

En Jaume Funes començava així la conferència inaugural de les IV Jornades “Repensem l’escola: Educant la mirada futura. Creem contextos nutritius” organitzades pel MRP de Girona els dies 26 i 27 de febrer.

Pensar l’escola, l’institut, com a lloc de benestar i d’oportunitats.

Hi ha sistemes educatius que promouen que el màxim de gent arribi el màxim de lluny, educativament parlant, i n’hi ha d’altres amb un afany classificador, seleccionador, que tanca portes i creu que només uns pocs, els escollits, han d’arribar al cim.

Naturalment m’apunto a la primera opció, perquè socialment ens interessa. “No hi ha progrés si no progressa tot el grup” en paraules de l’Eudald Carbonell.

Sóc una oportunitat per a cada infant, una oportunitat de reconeixement, de respecte, de valoració dels seus talents. Quina responsabilitat! Però també quina sort tenir aquesta feina, una feina plena de sentit.

Alguns elements per oferir oportunitats d’èxit:
• Definir clarament els objectius, compartir intencions amb tot l’equip, negociar significats, donar sentit a l’escola i a la pròpia tasca. Arriscar-nos, il·lusionar-nos, comprometre’ns.
• Obrir la ment i l’escola a la vida, a tot allò que passa fora, al si de les famílies, al poble, al món, per integrar-ho i entendre els joves i preparar-los per incorporar-se a la societat del S.XXI com a ciutadans crítics i actius.
• “Renovació lligada a la tradició”, ens va dir en Jaume Cela, “dialogar amb Freinet, Dewey...”
• Crear contextos nutritius. Els infants i joves han de poder viure l’escola i l’institut com un lloc segur i agradable, un lloc on se’ls reconeix, se’ls valora i respecta. Els centres educatius com espais on hi ha cultura i es promou la curiositat i el coneixement científic, on hi ha espai per a relacions personals i el desenvolupament de tots els talents. En definitiva, un lloc on es viuen experiències importants i significatives.

Per acabar em faig tres preguntes:
• Deixem temps per crear debat pedagògic?
• Ens preguntem què necessiten els infants i joves d’avui?
• Com podem aconseguir ser una organització competent i càlida?

M’agrada la imatge de la “pluja fina” com a filosofia per a l’acció, abandonar la queixar i actuar, deixar de posar el focus en les dificultats i les pedres del camí i buscar solucions, dreceres i noves vies.

Salut i alegria

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Gràcies pel teu comentari: