miércoles, 19 de octubre de 2016
Acte 30 anys FMRPC
Us convidem a participar a l'acte de celebració 30 anys de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
sábado, 7 de marzo de 2015
Una oportunitat per a cada infant
“Nosaltres esdevindrem oportunitats per als infants”
En Jaume Funes començava així la conferència inaugural de les IV Jornades “Repensem l’escola: Educant la mirada futura. Creem contextos nutritius” organitzades pel MRP de Girona els dies 26 i 27 de febrer.
Pensar l’escola, l’institut, com a lloc de benestar i d’oportunitats.
Hi ha sistemes educatius que promouen que el màxim de gent arribi el màxim de lluny, educativament parlant, i n’hi ha d’altres amb un afany classificador, seleccionador, que tanca portes i creu que només uns pocs, els escollits, han d’arribar al cim.
Naturalment m’apunto a la primera opció, perquè socialment ens interessa. “No hi ha progrés si no progressa tot el grup” en paraules de l’Eudald Carbonell.
Sóc una oportunitat per a cada infant, una oportunitat de reconeixement, de respecte, de valoració dels seus talents. Quina responsabilitat! Però també quina sort tenir aquesta feina, una feina plena de sentit.
Alguns elements per oferir oportunitats d’èxit:
• Definir clarament els objectius, compartir intencions amb tot l’equip, negociar significats, donar sentit a l’escola i a la pròpia tasca. Arriscar-nos, il·lusionar-nos, comprometre’ns.
• Obrir la ment i l’escola a la vida, a tot allò que passa fora, al si de les famílies, al poble, al món, per integrar-ho i entendre els joves i preparar-los per incorporar-se a la societat del S.XXI com a ciutadans crítics i actius.
• “Renovació lligada a la tradició”, ens va dir en Jaume Cela, “dialogar amb Freinet, Dewey...”
• Crear contextos nutritius. Els infants i joves han de poder viure l’escola i l’institut com un lloc segur i agradable, un lloc on se’ls reconeix, se’ls valora i respecta. Els centres educatius com espais on hi ha cultura i es promou la curiositat i el coneixement científic, on hi ha espai per a relacions personals i el desenvolupament de tots els talents. En definitiva, un lloc on es viuen experiències importants i significatives.
Per acabar em faig tres preguntes:
• Deixem temps per crear debat pedagògic?
• Ens preguntem què necessiten els infants i joves d’avui?
• Com podem aconseguir ser una organització competent i càlida?
M’agrada la imatge de la “pluja fina” com a filosofia per a l’acció, abandonar la queixar i actuar, deixar de posar el focus en les dificultats i les pedres del camí i buscar solucions, dreceres i noves vies.
Salut i alegria
En Jaume Funes començava així la conferència inaugural de les IV Jornades “Repensem l’escola: Educant la mirada futura. Creem contextos nutritius” organitzades pel MRP de Girona els dies 26 i 27 de febrer.
Pensar l’escola, l’institut, com a lloc de benestar i d’oportunitats.
Hi ha sistemes educatius que promouen que el màxim de gent arribi el màxim de lluny, educativament parlant, i n’hi ha d’altres amb un afany classificador, seleccionador, que tanca portes i creu que només uns pocs, els escollits, han d’arribar al cim.
Naturalment m’apunto a la primera opció, perquè socialment ens interessa. “No hi ha progrés si no progressa tot el grup” en paraules de l’Eudald Carbonell.
Sóc una oportunitat per a cada infant, una oportunitat de reconeixement, de respecte, de valoració dels seus talents. Quina responsabilitat! Però també quina sort tenir aquesta feina, una feina plena de sentit.
Alguns elements per oferir oportunitats d’èxit:
• Definir clarament els objectius, compartir intencions amb tot l’equip, negociar significats, donar sentit a l’escola i a la pròpia tasca. Arriscar-nos, il·lusionar-nos, comprometre’ns.
• Obrir la ment i l’escola a la vida, a tot allò que passa fora, al si de les famílies, al poble, al món, per integrar-ho i entendre els joves i preparar-los per incorporar-se a la societat del S.XXI com a ciutadans crítics i actius.
• “Renovació lligada a la tradició”, ens va dir en Jaume Cela, “dialogar amb Freinet, Dewey...”
• Crear contextos nutritius. Els infants i joves han de poder viure l’escola i l’institut com un lloc segur i agradable, un lloc on se’ls reconeix, se’ls valora i respecta. Els centres educatius com espais on hi ha cultura i es promou la curiositat i el coneixement científic, on hi ha espai per a relacions personals i el desenvolupament de tots els talents. En definitiva, un lloc on es viuen experiències importants i significatives.
Per acabar em faig tres preguntes:
• Deixem temps per crear debat pedagògic?
• Ens preguntem què necessiten els infants i joves d’avui?
• Com podem aconseguir ser una organització competent i càlida?
M’agrada la imatge de la “pluja fina” com a filosofia per a l’acció, abandonar la queixar i actuar, deixar de posar el focus en les dificultats i les pedres del camí i buscar solucions, dreceres i noves vies.
Salut i alegria
jueves, 3 de julio de 2014
martes, 18 de mayo de 2010
CRISIS I OPORTUNITATS
Quan tot va bé, generalment, no ens plantegem fer canvis. És quan patim, o quan es desequilibra el nostre món, que ens plantegem què cal fer, què hem de canviar. En aquest sentit, les crisis són temps d'oportunitats.
La funció de l'escola, el rol docent, el paper de les famílies, els interessos i les actituds dels infants i joves han fet canvis enormes respecte fa vint anys i no acabem de trobar respostes ajustades a la nova realitat, hi ha resistències al canvi, busquem solucions no sempre encertades, hi ha patiment... Aquesta situació està aportant propostes interessants per a la reflexió, propostes que ens orienten a l'hora de marcar-nos els objectius, les accions a fer i els valors a treballar. Un exemple: "Diez nuevas competencias para ensenyar" Philippe Perrenoud. Ed. GRAÓ
Ens el va recomanar la Dolors Vilanova (Cap d'Estudis de l'ESC de Bordils) a la seva conferència sobre el treball cooperatiu-col·laboratiu a l'escola (quan pugui adjunto el resum, és una experiència de centre interessant, amb sentit comú)
Tornant al llibre, la competència professional per ensenyar número nou, diu: "Afrontar los deberes y los dilemas éticos de la profesión" després d'apuntar que vivim en un món molt imperfecte i que no es pot demanar a l'escola que ho solucioni tot, ens convida a afrontar la contradicció entre els valors que afirma l'escola i els costums existents a la societat. "En una sociedad en crisis y que se averguenza de sí misma, la educación es un ejercicio de funambulismo" Ens diu que no n'hi ha prou amb les bones intencions, cal crear situacions que afavoreixin veritables aprenentatges, la construcció de valors, d'una identitat moral i cívica. I fa algunes preguntes: com prevenir la violència a la societat si es tolera a l'escola? Com es valora la justíciaa si no es practica a classe?
El tema de la violència a l'escola, de la violència institucional... quan hi ha relació de força, quan no es reconeixen a totes les persones els mateixos drets... Es tracta de restablir la Llei amb majúscules, la prohibició de la violència, com a base de la civilització humana. No n'hi ha prou amb recordar la Llei, cal construir-la: parlar, reinventar regles i principis de civilització.
La violència no són només els cops, els robatoris... també ho és l'atac a la llibertat d'expressió, al moviment, a la dignitat... i la resistència és múltiple.
L'escola se sap condemnada a negociar, a no usar més la violència institucional sense preocupar-se de les reaccions.
Al mateix capítol, més endavant ens parla de la necessitat de: lluitar contra els prejudicis i les discriminacions; analitzar la relació pedagògica, l'autoritat i la comunicació a la classe; desenvolupar el sentit de rresponsabilitat, la solidaritat i el sentiment de justícia...
LA REFLEXIÓ ES FA IMPRESCINDIBLE, LA LECTURA POT SER ÚTIL COM A PUNT DE PARTIDA.
La funció de l'escola, el rol docent, el paper de les famílies, els interessos i les actituds dels infants i joves han fet canvis enormes respecte fa vint anys i no acabem de trobar respostes ajustades a la nova realitat, hi ha resistències al canvi, busquem solucions no sempre encertades, hi ha patiment... Aquesta situació està aportant propostes interessants per a la reflexió, propostes que ens orienten a l'hora de marcar-nos els objectius, les accions a fer i els valors a treballar. Un exemple: "Diez nuevas competencias para ensenyar" Philippe Perrenoud. Ed. GRAÓ
Ens el va recomanar la Dolors Vilanova (Cap d'Estudis de l'ESC de Bordils) a la seva conferència sobre el treball cooperatiu-col·laboratiu a l'escola (quan pugui adjunto el resum, és una experiència de centre interessant, amb sentit comú)
Tornant al llibre, la competència professional per ensenyar número nou, diu: "Afrontar los deberes y los dilemas éticos de la profesión" després d'apuntar que vivim en un món molt imperfecte i que no es pot demanar a l'escola que ho solucioni tot, ens convida a afrontar la contradicció entre els valors que afirma l'escola i els costums existents a la societat. "En una sociedad en crisis y que se averguenza de sí misma, la educación es un ejercicio de funambulismo" Ens diu que no n'hi ha prou amb les bones intencions, cal crear situacions que afavoreixin veritables aprenentatges, la construcció de valors, d'una identitat moral i cívica. I fa algunes preguntes: com prevenir la violència a la societat si es tolera a l'escola? Com es valora la justíciaa si no es practica a classe?
El tema de la violència a l'escola, de la violència institucional... quan hi ha relació de força, quan no es reconeixen a totes les persones els mateixos drets... Es tracta de restablir la Llei amb majúscules, la prohibició de la violència, com a base de la civilització humana. No n'hi ha prou amb recordar la Llei, cal construir-la: parlar, reinventar regles i principis de civilització.
La violència no són només els cops, els robatoris... també ho és l'atac a la llibertat d'expressió, al moviment, a la dignitat... i la resistència és múltiple.
L'escola se sap condemnada a negociar, a no usar més la violència institucional sense preocupar-se de les reaccions.
Al mateix capítol, més endavant ens parla de la necessitat de: lluitar contra els prejudicis i les discriminacions; analitzar la relació pedagògica, l'autoritat i la comunicació a la classe; desenvolupar el sentit de rresponsabilitat, la solidaritat i el sentiment de justícia...
LA REFLEXIÓ ES FA IMPRESCINDIBLE, LA LECTURA POT SER ÚTIL COM A PUNT DE PARTIDA.
FUNCIONAMENT DEL BLOC
.JPG)
Aquest és un bloc obert a la participació de totes les persones interessades en l'educació: famílies, mestres, joves, entitats...
Us convido a deixar els vostres comentaris i a aportar tot allò que considereu útil per avançar com a societat educadora.
Em reservo el dret d'aprovar els comentaris que es publicaran per tal de garantir l'esperit constructiu del debat.
PRESENTACIÓ
a la societat i a l'escola vivim temps de canvis accelerats i de crisis vàries. És en moments com aquest que va bé reflexionar per trobar, o retrobar, el sentit de les nostres accions, per destriar els objectius prioritaris.
Aquest espai vol ser un lloc per compartir, per construir, per enfortir-nos davant les dificultats.
Us convido a participar!
Aquest espai vol ser un lloc per compartir, per construir, per enfortir-nos davant les dificultats.
Us convido a participar!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)